|
Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 1914-1984) es uno de poetas fundamentales de la literatura catalana del siglo XX.
Es autor de una dilatada y amplia obra poética, que fue reconocida con los más prestigiosos premios literarios: Primer desenllaç (1937), De vida i somni (1948), Les hores retrobades (1951), El Callat (1956), Realitats (1963), Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973) Ara que és tard (1975, Premi de la Crítica Serra d¿Or), Vent d'aram (1976, Premi de la Crítica Literària), Llibre d'amic (1977), El griu (1978), Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1983), Domini màgic (1984) i Passeig d'aniversari (1984, Premi de la Critica de Poesia Catalana, Premio Nacional de Poesía).
A estos quince libros, hay que sumarles sus muy personales traducciones de la poesía de Rainer María Rilke: Versions de Rilke (1984) y, póstumamente, Noves versions de Rilke (1985), poeta que le acompañó siempre y del que Joan Vinyoli aprendió el que, según Jordi LLovet, tal vez sea el propósito esencial de su obra: "alcanzar la voz escondida de lo sublime de las cosas, la naturaleza y los hombres".
|